INTRODUCCIÓ
La fusta és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs.
És una substància dura i resistent que es troba en els troncs dels arbres i que s'ha utilitzat durant mils d'anys com a combustible i com a material de construcció. La paraula fusta també s'aplica per totes aquelles parts de l'arbre, com les branques que són dures, però la més aprofitable és la del tronc.
És una substància dura i resistent que es troba en els troncs dels arbres i que s'ha utilitzat durant mils d'anys com a combustible i com a material de construcció. La paraula fusta també s'aplica per totes aquelles parts de l'arbre, com les branques que són dures, però la més aprofitable és la del tronc.
- Densitat - És la relació entre la massa i el volum dels cossos. Les fustes solen tenir una densitat inferior a l'aigua, i és per això que suren. Algunes fustes d'origen tropical de gran duresa tenen densitats superiors a la de l'aigua
- Duresa - És l'oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur.
- Conductivitat tèrmica i elèctrica - La fusta condueix malament la calor i l'electricitat, raó per la qual relsuta un excel·lent aillant. Per això s'enpra en mànecs d'eines i en el revestiment de parets i sòls.
- Resistència a esforços - Aguanta molt bé els esforços que segueixen la direcció paral·lela a les fibres, però no els que es fan en sentit perpendicular a elles. De fet són ideals per aguantar esforços a flexió, semblants a les que sofreix un arbre per acció del vent.
- Durabilitat - Hi ha fustes molt duradores i resistents als paràsits i als fongs, com la noguera, i altres que no ho són tant, com el pi.
- Elasticitat i resonància - Aquestes caracteístiques fan d'algunes fustes úniques per fer instruments de música.